L’esport en la vida d’aquest avi és cultura i art amb una filosofía i pedagogía pròpia. I l’estima perquè és configurador social i definidor de paísos. L’esport català ho palesa a bastament. No ha fet esport, aquest avi, però l’ha viscut intensament. Ho explicarà també en aquesta bloc que dedicarà a l’esport català.

dilluns, 17 d’agost del 2015

Sr. Joan Beumala no comparteixo el seu article



He llegir l’article “Remuntada i magdalenes de la iaia” publicat a L’Esportiu del dilluns 17 d’agost de 2015. No m’ha convençut, no hi estic d’acord i no m’ha agradat. Hi ha un text que el trobo no només poc respectuós, gens esportiu sinó dissortadament classista. Diu: “Els titulars, amb Messi al capdavant, han de restituir l’honor que els suplents no van ser capaços de defensar.” Una expressió esportivament gens afortunada. Sr. Beumala, alguns periodistes no es cansen de dir que el geni, Messi, sempre apareix. I en aquest partit no ho va fer. Dos tirs a porta aturats magistralment pel porter. Si Messi és tan genial, ho és però no tant, ho ha de  demostrar jugant amb qui jugui i en les circumstàncies que ho faci. Amb la meva filosofia sobre “el geni” no l’he de disculpar però sí li puc exigir una resposta esportiva a l’alçada del seu contracte i en el partit contra l’Atlètic no la va demostrar, sí, li puc dir, que els jugadors bilbaïns van saber com han de jugar. El porter ho va demostrar amb dues grans aturades. Això demostra que el porter el té molt estudiat igual que els jugadors del Bilbao i que Messi davant d’una situació com es va trobar no té prou reflexes. Un geni no ho és contínuament. La sort dels nostres dies és que el geni té un millor suport pedagògic de dominar la millor tècnica i si gaudeix d’uns companys com els que té a Cal Barça, la seva categoria es manifesta fins i tot quan no està genial. Però psicològicament quan la tècnica no té el suport de la genialitat, se sent minvada. És incomprensible que un comentarista de la vostra categoria acusi als suplents de la pèrdua d’honor, quan l’ honor li van esmerçar tot i més i d’acord amb les diferències que feu els periodistes esportius entre suplents i titulars. Haurieu de ser més justos a l’escriure sobre els suplents. Per a mi, Sr. Beumala, en un equip com el del Barça no n’hi ha d’haver de suplents, tots han de ser titulars. Aquesta diferència és classista i casa molt bé amb plantejaments tècnics. Sr. Beumala quan un equip salta al terreny de joc, ha d’estar preparat per a tot, el que no pot fer, és el ridícul que sovint no és dels jugadors sinó de la direcció de l’equip que no té recursos i li va a la perfecció la referència dels suplents. A la Divisió d’Honor no haurien d’existir les suplències. És un tema que es mereix una seriosa reflexió. Sr. Beumala, el convido a llegir els articles sobre els darrers partits del Barça, del meu bloc un avi que estima l’esport i entendrà la meva postura esportiva. No sóc enemic del Barça, jugadors dels meus equips infantils van ser fitxats i jugar en el primer equip, encara que els meus amics culés quan em saludaven em deien “ja sabem que no voleu que li fitxem els seus jugadors” i la meva resposta era jo vull que entrin a Cal Barça per la porta gran. I tal vegada el sorprendrà el que escriuré ara: estic convençut que l’eliminatòria, el Barça la superarà liderat per un Messi, geni, amb un equip genial, jugui qui jugui de la plantila.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada