Amb l’adeusiau de les vacances d’estiu les
competicions esportives comencen una nova temporada. Catalunya necessita un
esport competitiu noble i modèlic en la configuració del nou estat europeu que
serà. L’esport hi té molt a dir, a jugar i a configurar. Necessitem un esport social,
defensor i configurador dels drets de les persones, tant en el professional com
en l’aficionat. L’esport no pot ser de cap manera un instrument dominat pel
gran capital que enriqueix a uns pocs i empobreix a la majoria. L’esport ha de
ser un treballador de la dignitat de la gent a tots nivells i ho pot ser. Ho
pot ser per la seva capacitat de mobilització i el seu poder de crear riquesa
amb empreses que viuen de l’esport. Però aquestes empreses han de repercutir en
el benestar de les persones. Una empresa és també un servei públic, no només una
màquina de fer diners que no es reparteixen com cal. L’esport ha de
desenvolupar la seva filosofia del treball i la
de la seva funció en la configuració de l’ordre social. I en aquest aspecte
la formació és bàsica i essencial. I ho és perquè pot esdevenir el modus
vivendi de molta gent, industrial, comercial, treballador i aficionat. L’esport
des de la vessant industrial i comercial
pot ser un configurador modèlic de la societat. Però allò que primer és
indispensables són les persones veritablement convençudes de com poden actuar
amb justícia i veritat en aquest món esportiu. La justícia i la veritat són
dues condicions indispensables per poder treballar socialment i cívica. És
necessària en el món dels nostres dies la col·laboració esportiva de la gent. I
en el capítol de la formació hi juguen un paper fonamental els mitjans de
premsa esportiva escrita i audiovisual. És urgent una premsa equànime, creïble,
objectiva i racional. Alimentar les passions pot ser una manera però si no és
justa i racional no forma, deforma. La premsa, al menys com jo la conec, ha de
diversificar més la seva informació,no dedicant el major nombre de pàgines a un
esport i oblidar-se dels minoritaris, que acostumen a ser més pedagògics que
els majoritaris. És injust que un esport actuï d’acord al model capitalista
oblidant la verdadera funció de l’esport com activitat humana. Penso que l’esport
a tots nivells, mundial, internacional, nacional, comarcal i local necessita
com el pa que menja un reciclatge i una filosofia moderna que respongui a la
realitat actual del segle XXI si de veritat desitgem un món verdaderament
global. I per aconseguir-ho al costat de l’acció educativa de les persones
esdevé imprescindible la humanització de l’esport com a resposta urgent a la
capitalització. I en aquesta tasca l’esport ha d’esdevenir un franctirador
infalible contra la corrupció, perquè l’esport mundial pateix aquesta epidèmia,
és corrupte. El món millor i la justícia social que les mobilitzacions d’arreu
del món demanen tenen en l’esport un molt important aliat i pareu esment en la
seva importància quan els països més rics del món lluiten per organitzar les
grans competicions mundials i així presentar-se com benefactors de la humanitat.
Una verdadera hipocresia mundial aplaudida per la vessant corrupta de l’esport
mundial. A casa nostra, en el camí cap a la independència hem d’exigir un
esport net, solidari, just, creïble, útil a totes les persones en l’assoliment
d’una vida digna. L’esport no pot ser una empresa només de fer diners, ha de
seu l’empresa de les persones de cada col·lectivitat per la configuració global
de la seva convivència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada