L’esport en la vida d’aquest avi és cultura i art amb una filosofía i pedagogía pròpia. I l’estima perquè és configurador social i definidor de paísos. L’esport català ho palesa a bastament. No ha fet esport, aquest avi, però l’ha viscut intensament. Ho explicarà també en aquesta bloc que dedicarà a l’esport català.

dissabte, 30 de maig del 2015

FINAL DE COPA DEL REI, UN MOTIU PER PODER XIULAR



Des d’una òptica de la distància, sóc un avi de 85 anys, la politització del futbol és una demostració de la continuïtat de la dictadura a la pell de brau. Que una competició esportiva porti el nom de la màxima representació política d’un estat, no és un reconeixement als mèrits sinó una manipulació del poder per fer callar el poble. No hi assistiré a la final entre el Barça i l’Atlètic però en el meu interior xiularé d’alegria perquè en un estat, que es creu democràtic, la torxa del futbol la porten dues nacions que volen ser lliures, Catalunya i Euskadi. Xiularé, protestant, perquè sóc enemic de la demagògia que es fa servir, una demostració n’és la provocació que suposa fer-la jugar en un camp dels dos equips finalistes. Políticament i esportiva incorrecte, demagògic i mal intencionat. Una pregunta, qui és el responsable de l’esdeveniment durant el partit?  Segons el reglament la Federació Espanyola de Futbol. És a ella que s’ha de dirigir Antiviolència i sancionar-la si no actua com cal. Precisament aquest és un motiu per xiular. Des de la bona voluntat d’un independentista com sóc, el procés periodístic i polític abans partit , mereix un forta condemna per mala fe, predisposició i provocació i per imposicions antidemocràtiques. Els pobles tenen dret a manifestar-se i per fer-ho han d’aprofitar tots els esdeveniments que són altaveu divulgadora de la seva voluntat. I un partit de la projecció nacional i internacional d’un Barça- Atlètic ofereix garantia de fer escoltar la veu. I és demagògic intentar amagar les vergonyes i corrupcions polítiques fent callar als ciutadans. I per això és reprovable el fet de demanar al CF Barcelona que eviti la xiulada fent-lo responsable, quan en realitat no ho és perquè la instal·lació en aquest partit la gestiona la Federació. I les autoritats polítiques i esportives han de ser coherents amb els seus actes i respectuoses amb la gent. La responsabilitat de la xiulada, que hi serà, només cau sobre l’Estat a través de la Delegació Nacional d’Esports i la Federació Espanyola de Futbol. Sancionar a la gent i als Clubs català i basc seria una demostració de la corrupció que regna en la política espanyola. Perquè en el cas de referència els problemes neixen de la politització de l’esport i un exemple rau en el fet de portar el nom d’una personalitat política. La xiulada és una xiulada de la llibertat dels pobles, Espanya inclosa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada