Una sorpresa i una actitud

La classificfació del Reial Madrid pels quarts de final de l Xampions ha donat una imatge esportiva pobre i els seus grans ídols, sobre tot l’ìdol, han palesat una veritable pobresa humana. No saber comportar-se davant d’una tarjeta merescuda,  immerescuda segons la seva supèrbia, és una demostració de poca qualitat humana i d’esportiva més val no parlar-ne. I avui el joc desenvolupat malgrat els dos gols assolits era per demanar-li el reemborsament dels diners. No m’ha agradat el Reial Madrid, que pel partit jugat al seu camp no mereixia classificar-se. Per altra banda no entenc que un Schalque que ha desenvolupat un futbol de qualitat, geni i clase, com va poder perdre al seu camp per 0-2. El 3-4 vist al camp del Madrid és un resultat sorpresa i una demostració que no hi ha enemic petiot. Els que esperàvem veure per televisió una gran nit de futbol, alló que em vist un partit contradictori amb la victòria més que merescuda pels alemamanys quen pels mèrits havien d’haver assolit la classificació. Per altra banda em preguntava quin dels dos era l’equip estranger, perquè el R.Madrid ha jugat amb 3 espanyols i 8 estrangers, i d’aixó en diuen un equip espanyol. Per ventura s’han nacionalitzat els 8? I per a més inri segons el govern és l’equip sde la marca Espanya. Quina pobre imatge que han donat a casa zseva davant del Scvhalque. Aquesta imatge, si és marca Espanya, deu ser símbol de quelcom important. Que es compleixi la simbologia. Malgrat tot, esportivament, una pobresa. Pobresa per actituds, pobresa pel futbol del país i pobresa d’imatge.