L’avi que estima l’esport quan ha llegit la imposició
contributiva a l’esport aficionat català que l’estat ha decidit, ha respós amb
una rápida “quan més aviat declarem la independència millor. Comtinuar formant
part de l’estat espanyol és condemnar-se a la misèria.” I a continuació ha
escrit. “Tot el que vaig fer per l’esport en temps de la dictadura, ara em
seria impossible.” Ell recorda que en la seva etapa de Granollers va arribar a
tenir 8 equips federats, de futbol i handbol. I en el món escolar també atletisme,
bàsquet i gimnàstica. I tot gràcies a la col·laboració de voluntaris que
actuaven per amor a l’art. Prou feines hi havia per pagar els arbitratges. I de
l’etapa granollerina, dos infantils van fitxar pel FC Barcelona i vuit van
arribar al primer equip del BM Granollers. L’avi va tenir molts contactes amb clubs
de la comarca i també de Barcelona en els que els seus dirigents i tècnics eren
netament aficionats. No s’amaga d’afirmar que tractar l’esport aficionat igual
que al professional és propi de paísos que
no mesuren l’esforç de la gent. Obligar per unes hores a inscriure’s a l’
Assegurança Social quan ja hi hauria d’estar pel seu treball és menys-tenir el
voluntariat que tant li deu l’estat pels diners que s’estalvia. La dedicació a
l’esport aficionat és un voluntariat que dóna i
no rep i, gaire bé sempre, nomès té l’agraïment dels seus jugadors.
Aquesta imposició no és nomès condemnar a mort a milers de clubs catalans sinò
que és un incompliment de la Constitució que en el seu preàmbul diu
explícitament que es tindrà cura de la cultura i de les institucions. Avui que
contra Catalunya es parla tant des d’el centre de complir la llei potser seria
hora que des de Catalunya és presentès judicialment un detallat informe dels
incompliments polítics i legals que pateix. I si s’escau denunciar-los als
poders de la Unió Europea. Legislar secant les arels és matar l’arbre. L’esport
català triomfarà internacionalment amb Catalunya. L’avi n’està convençut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada