L’esport en la vida d’aquest avi és cultura i art amb una filosofía i pedagogía pròpia. I l’estima perquè és configurador social i definidor de paísos. L’esport català ho palesa a bastament. No ha fet esport, aquest avi, però l’ha viscut intensament. Ho explicarà també en aquesta bloc que dedicarà a l’esport català.

dimecres, 27 d’agost del 2014

XXIX SUPERCOPA ASOBAL

La supercopa d’Espanya, millor dit, de l’ASOBAL, la juguen el proper diumenge dos equips catalans. Directament i indirecta símbol de la realitat social dels pobles d’Espanya, que de la diferència en fan un vincle de convivència. Avui, jo, demà, tu, i junts caminem amics per la història. És la gran lliçó que he après de l’esport. Un argument més a favor de l’esport en qualitat de configurador social, basat en la veritat i justícia, primer de les persones jugadores i segon dels fets. Tarragona, seu dels Jocs del Mediterrani del 2017 acull aquesta final espanyola, de signe català, com un sortós preàmbul d’alló que han de ser els Jocs.
Barcelona i Granollers van jugar també la supercopa catalana. La rivalitat històrica entre els dos clubs li dóna al partit un valor afegit en el missatge de la filosofía global de l’esport. Dos clubs amb filsofies de principis diferenciats competeixen amb dos objectius: a) ser el millor, b) fer palès que el signe esportiu de la globalitat amb dues organitzacions diferents és bo.
L’handbol esportivament pot aportar-hi molt i el pròxim a jugar a Tarragona en pot ser un exemple. Guanyar pot ser resultat d’una superioritat tècnica i tàctica i també de la sort. Però és més important ser-hi i demostrar noves idees i nous plantejaments. Penso que el dos equips n’hi aporten i que de la competència mútua en poden sortir beneficiats tots dos i en general l’esport. Un dels dos basa la seva força en el fitxatge dels millors d’arreu del món, l’altre en la formació i recerca de talents de casa. De la intel·ligència dialogant  se’n pot extreure conclusions esportivament i social molt vàlides. El BM Granollers des dels seus inicis va confiar en la formació dels seus propis jugadors. La professionalizació va marcar una nova direcció i en l’actualitat el progrès demana noves investigacions esportives per no perdre qualitat, mantener categoria i està en la línea capdavantera del progrès.
Què hi aportarà el partit, siguin quin sigui, el campió. Tal com vaig veure en el partit de la supercopa catalana penso que la conclusió més important será trobar la fórmula d’equilibri entre la filosofia de fitxar els  millors i la filosofia de formar jugadors d’elit. A l’avi que estima l’esport li agradaria que el campió fos el BM Granollers.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada