L’esport en la vida d’aquest avi és cultura i art amb una filosofía i pedagogía pròpia. I l’estima perquè és configurador social i definidor de paísos. L’esport català ho palesa a bastament. No ha fet esport, aquest avi, però l’ha viscut intensament. Ho explicarà també en aquesta bloc que dedicarà a l’esport català.

dilluns, 4 d’agost del 2014

SEGUIMENT DEL NIÇA-BARÇA PER L’AVI QUE ESTIMA L’ESPORT

La idea, que té l’avi dels partits de pretemporada, no li dóna massa importància al resultat. Diuen que són partits per conjuntar i ell no hi  creu perquè quan un jugador arriba al nivell més alt del futbol, la possibilitat d’entendre’s amb tots els jugadors ha de ser un dels valors que l’acompanyen. El compaginar amb el joc de l’equip depen del nivell d’intel·ligència de cada jugador i aquest nivell en els jugadors de primera línea s’ha de donar per fet. A l’avi els partits de pretemporada li serveixen per estudiar la capacitat intel·lectual,  passional i l’equilibri existent entre aquestes dues vessants. El partit del Niça-Barça el va trobar d’un nivell baig per equips d’elit. Per part dels jugadors del Barça no li va agradar l’excès innecessari de control de la pilota, acabant perdent-la, malgrat la capacitat  de regateig. Alguns jugadors, independent de la fama que els acompanya, n’abussaven. Les revistes esportives, algunes franceses i els llibres, m’ensenyaren que un bon jugador ha de saber estar en el terreny de joc, i es demostra amb  el domin  que té cada instant de qui controla la pilota i de la col·locació dels jugadors del seu equip. Em va fer la impressió que poc els importava aquesta condició sobre tot a l’hora del passi que generalment mai anava dirigit al més desmarcat i causava moltes pèrdues de pilota. Aquesta circumstància em va demostrar que no hi ha prou confiança perquè a l’hora del passi es buscava la figura reconneguda, no el jugador millor situat. I aquest fet es va produir força vegades. Li direu que és molt negatiu i que no para esment en les bones. Res més lluny, però el que ssucceía era que les bones es perdien per mal acabades i sobre tot els xuts, a porta, massa mal dirigits i descontrolats. Enten que en l’evolució del partit hi juga molt l’estat psicològic del jugador. Precisament estudiar aquesta condició de cada jugador ha de ser obligadat en els entrenaments i col·loquis abans i post partits. Malgrat tot, el Barça li va agradar i no creo que els crakcs encara de vacances ho fessin millor. Dintre dels temes no li agraden, un, responsabilitat de la premsa televisada. Excès de paraules alienes al que s’està fent, anant-se’n com diuen els castellans “por los cerros de Úbeda”. Per exemple, els locutors van ser molt poc  respectusos amb l’himne cantat del Niça que fou impossible escoltar malgrat l’nterès que hi va posar l’avi. Una falta de respecte als oients i una falta de respecte al Niça. Perquè no actuaven igual quan una veu femenina va cantar l’himne del Barça? També critica la conducta dels tècnics que van moure els equips abans de finalitzar el cant de l’himne del Barça. En les transmissions esportives l’avi hi trova un excès de paraules alienes al partit i una conducció expressiva massa deficitària. L’avi, sovint, treu la veu i gaudeix només seguint el moviment dels jugadors que és alló veritablement important d’un equip.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada