L’esport en la vida d’aquest avi és cultura i art amb una filosofía i pedagogía pròpia. I l’estima perquè és configurador social i definidor de paísos. L’esport català ho palesa a bastament. No ha fet esport, aquest avi, però l’ha viscut intensament. Ho explicarà també en aquesta bloc que dedicarà a l’esport català.

dissabte, 21 de juny del 2014

LLEGEIXO EN L’ESPORT LA LLIBERTAT

Recordant la meva vida he arribat a la conclusió que l’educació física, i conseqüentment l’esport, han forjat i  modelat el meu esperit independentista. M’agrada l’esport  perquè col·labora a donar sentit a la llibertat de les persones. De naixement estava condemnat a una cadira de rodes i gràcies al miracle de la ciència i a la recuperació que aconsellaren al meu pare, he gaudit de les bondats de l’exercici físic. No he practicat l’esport federat però m’ha acompanyat sempre. He pujat muntanyes, he esquiat, he intentat patinar sobre rodes i sobre gel, la bicicleta va ser la meva companya per anar a l’escola a 8 kms. de casa, he pilotat motos, i sobre tot he ensenyat a fer esport i educació física. En una paraula l’esport m’ha fet més lliure i m’ha ajudat a entendre la independència dels pobles. Independència del meu país, Catalunya, que he defensat per escrit d’una manera especial a partir de finals dels anys 80 del segle passat amb motiu del  mil·lenari de Catalunya i dels Jocs Olímpics de 1992.Dintre de les meves possibilitats vaig fer campanya pel COC. Fruit del meu pensament ha estat la meva afilicació a Òmnium Cultural i a la Plataforma Proseleccions esportives catalanes. Consequència d’aquesta mentalitat vaig escriure un llibret d’unes vint pàgines SÍ, A LES SELECCIONS CATALANES i una xerrada AMB L’ESPORT CAP A LA INDEPENDÈNCIA. Coherent amb el meu pensament en aquest bloc hi tindran el seu espai informacions i comentaris de les federacions catalanes reconegudes internacionalment connectant amb la web de la Plataforma proseleccions catalanes.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada