Vaig seguir per televisió els dos partits del BM Granollers, masculí i femení. Independentment de guanyar o perdre em vaig convèncer d’una victòria de l’esport. Amb les seves característiques corresponents els dos equips vam jugar un bon partit. Les noies sempre van anar per davant amb algunes errades que donaven ales a les visitants però l’entrenadora va donar una lliçó de pedagogia esportiva en els moments més difícils. Els nois anaren la major part del partit a remolc dels contraris però l’afany de vèncer els dominava massa una il·lusió difícil de controlar que els perjudicava en moments que feien preveure la victòria a tocar de la mà. No soc ningú per treure mèrits. Però l’afany de victòria que es toca amb els dits precipitava llançaments a porta gens efectius. Van jugar malament? No, al contrari, però davant hi tenien un equip de la seva alçada que controlava un xic millor els atacs i els tirs. Que els granollerins haurien pogut guanyar no en tinc cap dubte. Em van agradar molt els joves. El seu futur és esperançador. No soc ningú per donar lliçons però mentre visionava el partit hi vaig trobar a faltar un atacant atlètic, dominador del salt en carrera, capaç d’enlairar-se per damunt dels caps dels defensors a l’hora de disparar a porta. I penso que aquest jugador el BM Granollers el té. Hauria guanyat el partit amb ell? Possiblement, però és un recurs pel seu equip i un perill pel contrari. I un segon punt, puc estar equivocat, els nervis van provocar precipitacions favorables als contraris. Que ningú pensi que em vaig formar una mala idea del BM Granollers, tot el contrari. Crec que era un partit experimental i de probes i la proba fou positiva amb perspectives d’una gran equip. En la vida totes les situacions negatives són un missatge de futur si qui les pateix és intel·ligent en l’exercici de la saviesa. No vull acusar ningú, però un esportista que no és intel·ligent mai serà un excel·lent esportista. És fonamental en la pedagogia de l’esport. En un equip, el pedagog és l’entrenador i el Granollers el té. Per acabar la meva valoració del partit: acabat, tant el de les noies, com el dels nois, la foto defineix l’abraçada de la fraternitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada