ENDAVANT BM GRANOLLERS!

 Si heu parat esment en l’escut del BM Granollers us heu adonat que porta un missatge de batalla amb les armes de l’esport al servei d’una bandera, la catalana, representant amb un ocell, una població, Granollers. I aquest escut creat els anys quaranta del segle XX. Un escut que proclama el valor de la persona. La postura del jugador recorda una manera d’atac de Vicens Vacca, jugador indispensable en aquell primer equip. Per què ho recordo? Senzillament perquè ahir, 21 d’agost de 2020, dos equips de Granollers de Divisió d’Honor en la lliga espanyola, van jugar la Copa Catalana d’handbol palesant que Granollers continua setanta cinc anys desprès del seu naixement ocupant el lloc d’honor que ha merescut sempre. El primer partit el van jugar les finalistes femenines i el segon els masculins. Les jugadores de l’handbol granollerí van donar una lliçó d’esportivitat i de qualitat amb un resultat d’un gran domini, guanyant per un aclaparador 41-22. El segon partit el Granollers el va perdre amb un resultat, crec, de dignitat, 25-32, quan en alguns moments em pensava que cauria amb un resultat d’escàndol. La qualitat, palesada a intervals, va donar els seus fruits els darrers minuts de la segona part. Així com en el partit de les noies vaig intuir un resultat possiblement d’escàndol al seu favor, intuïa que l’equip masculí seria el que el rebria, però sortosament no es produí malgrat perdre. Què  m’ho feia pensar? Per dues raons: primera, un atac massa tímid amb moviments de pilota que donaven molta facilitat a la defensa contrària i segon, els desplaçaments de jugadors que no causaven problemes difícils de defensar. I n’hi podem afegir una tercera: massa facilitats als contra atacs contraris. Però moviments massa espaiats de qualitat feien néixer l’esperança en un resultat honrós, com valoro que fou. Granollers capdavanter de l’handbol català, jugant entre els millors equips espanyols i participant en competicions europees. I allò que és moltíssim important, una excel·lent pedrera de jugadors i jugadores, característica defensada des dels seus primers anys. Fou per a mi un goig i una satisfacció visionar per televisió, mentre el meu cor animava a les jugadores i jugadors del BM Granollers que els setanta cinc anys no són de vellesa sinó de bellesa.. L’escut no el porten només en la samarreta, sinó principalment en el cor. És un escut de batalla, d’il·lusió per ser el millor i de força per superar els problemes. Amb l’handbol, Granollers al món.