Vint-i-cinc anys amb noces d’argent

Celebrar unes noces d’argent esportives ha estat el fruit d’una deportivitat generosa del club BM.Granollers i de la seva afició. Unes noces d’argent històriques d’una rivalitat esportiva en la que el procès ha estat dominat seguint el curs del temps superant l’esport aficionat per implantar l’esport professional. Malgrat els problemes i dificultats aquests vint-i-cinc anys l’handbol granollerí ha competit sempre a primera fila, fet que per a mi és el millor guardó esportiu. El BM Granollers venia d’una etapa gloriosa de l’esport amateur i el procès a la professionalitat li ha exigit sacrificis superats amb el seu esperit lluitador i de servei. Vint-i-cinc anys per tornar a guanyar el Barça en la seva pista, no són vint-i-cinc anys perduts, tot el contrari són una victòria d’un club que té fe i estima el seu esport com ho ha demostrat en múltiples ocasions en el llarg procès per salvaguardar la seva qualitat en el món de l’handbol. Qualitat sempre palesadada fins en els moments més difícils en que la pèrdua de categoría s’intuia en l’horitzó competitiu. La paciència i l’esportivitat sempre tenen premi i enguany el premi ha estat aquesta victòria merescuda sobre el totpoderós Barça. Copio els títol i els sotstítols de  L’ESPORTIU: EL GRANOLLERS FA HISTÒRIA. Handbol: L’equip vallesà guanya al Palau Blaugrana en una sensacional actuació i deixa la ratxa del Barça en 146 partits. Superats: Amb la lliga a la butxaca, els de Xavi Pascual van tornar a oferir una imatge decebedora. Per què he fet aquesta cita? Senzillament perquè trobo contradictòria i manipulada la victòria del Granollers. Dóna la impressió que el Barça li va donar peixet i quan es fan afirmacions hi ha d’haver lógica. No lliga l’afirmació de sensacional el Granollers amb imatge decebedora del Barça. Penso que hi ha d’haver en les cróniques més objectivitat i menys apassionament. Un cronista esportiu escriu per a tots els públics i una crónica apassionada no és creïble. A mí m’ha fet la impressió de tirar aigua al vi. Conec el Granollers i he seguit el Barça. Una victòria dels blaugrana l’hauria trobada normal. La del Granollers, excepcional. Les circumstàncies actuals d’un i altre equip marquen el seu historial i per coherència trobo esportivament molt bones les trajectòries dels dos equips. El BM Granollers va tenir els seus anys de glòria en un altre marc històric, el Barça tè els seus en l’actual, però els dos són clubs d’handbol capdavanters a Catalunya i ben valorats al món.