Gimnàstica rítmica, llenguatge del cos, poesia de l’ànima

El Club Esportiu Vallesà de Rítmica Cardedeu ha obert les pàgines vives del seu llibre d’història de cada dia, quina lectura convidava a entendre la filosofia de la grandesa de l’ésser humà. Més d’un centenar de nenes i noies han coordinat amb els seus moviments un llenguatge poètic que s’escriu amb figures humanes jugant també amb pilotes, cordes i maces. L’elegància dels moviments escribien poemes amb  metàfores de la simpatia d’un somriure, unes passes de dansa i curtes curses dibuixant estelades. Francament des de les més petites a les juvenils amb un somriure donaven valor a petites errades i palesaven amb senzillesa un futur curull d’esperança d’assolir èxits esportius. La lona del Pavelló d’Esports de  Cardedeu esguardava curosament figures en moviment modelant la imatge corporal amb les filigranes d’un joc i la il·lusió de superar una contursió, un salt, un espagat o uns pasos de dansa. Per què les nenes i noies del Club de Cardedeu amb el seu treball feien brillar els ulls dels seus familiars, pares, avis i germans. Senzillament la voluntat de ser anava més enllà de la imatge que dibuixaven.

Elegància en els moviments, aquella que s’atorga al desig, voluntat de brillar, aquella lluïsor de les campiones del demà però aprenentes d’avui, simpatia en l’execució encara que la corda s’escapès de la mà o la pilota rodès un xic més enllà i tot plegat narrava una bonica història esportiva d’avui amb l’horitzó lluminós del demà. Estrelles amb llum pròpia i constel·lacions de l’univers esportius esdevenien les metàfores que les gimnastes escribien en les pàgines del parquet del Pavelló Esportiu. Una demostració de la capacitat humana de narrar poèticament la seva vida, per què l’esport és també configurador de la identitat de les persones.