L’esport en la vida d’aquest avi és cultura i art amb una filosofía i pedagogía pròpia. I l’estima perquè és configurador social i definidor de paísos. L’esport català ho palesa a bastament. No ha fet esport, aquest avi, però l’ha viscut intensament. Ho explicarà també en aquesta bloc que dedicarà a l’esport català.

dissabte, 10 de desembre del 2016

Dol en el futbol de Granollers



La història de l’esport granollerí, és la vida de persones que de l’esport en feren la seva vida i amb l’esport portaven arreu el nom de Granollers. José Antonio Aguilar i Jaume de Vega  amb l’esport del futbol feien ciutadania i convivència. José Antonio en la direcció d’entitats i Jaume de Vega jugant en el camp. Ambdós ens han deixat per gaudir d’un esport que sempre és viu i amb el que mai ningú hi perd. Que reposin en pau. El dol de l’E C Granollers ha de ser l’homenatge a la seva gent, aquella gent que va creure en l’esport i esdevinguè un exemple. L’EC Granollers, la segona entitat esportiva més antiga de la capital del Vallès Oriental, desprès de l’Ocellaire, nasquè l’any 1913 essent fundador i primer president el Dr. Pius Canal, recordat per l’historiador Joan Garriga amb una biografia que no pot faltar en cap biblioteca granollerina dels amics de l’esport i especialmente dels amants del futbol. José Antonio Aguilar  fou president de l’entitat i una persona clau en la celebració del centenari. President de la Penya Blanc-blava de Granollers, gran defensor dels colors que portava el seu cor, però, al mateix temps, dels colors del Granollers. Les alegries compaginaven amb els mals de cap però quan s’estima llàgrimes i somriures fan més gran la persona. Jaume de Vega, jugador fet en l’EC Granollers, portà el nom de la seva ciutat jugant en diferents clubs i categories, la primera inclosa, de la federació espanyola. Un amic seu des de la Patagonia, que ha llegit la meva nota a facebook, m’ha recordat el gran jugador que era i sobre tot la gran persona quan en la seva feina procurava ajudar a les persones que li demanaven la seva col·laboració. Per definir el seu temperament de jugador me l’ha recordat amb la camiseta sempre bruta d’anar per terra, exemple de dedicació máxima i sense por als riscos. Francament veure còrrer  per la banda el Jaume, directe a porta i marcar un col, produia una satisfacció esportiva i una felicitat interior íntima  pels valors que l’esport, en el nostre cas el futbol, desenvolupa en la vida de les persones. Esport i humanisme, José Antonio Aguilar i Jaume de Vega, eren el leimotiv que portaven escrit en el seu cor. Com amic i persona de fe els hi desitjo el merescut repós etern. El dol per la seva mort ha de ser garantia de la seva veritat. Fins sempre, amics.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada