Super Copa Catalana de Futbol 2016

Vaig seguir el partit per televisió. I em va causar un sentiment de decepció, no pel joc, sinó pel missatge que em va semblar poder-hi llegir. Una festa catalana del futbol amb la presència dels dos màxims representants del futbol català. I la primera pregunta que em vaig fer fou: són verdaderament representants del futbol català els equips alineats? Qui fa que una activitat sigui catalana, el subjecte o l’objectiu? Els dos equips representaven realment la veritat del futbol català? Tal vegada del futbol que es fa a Catalunya, no ho nego, però que sigui català no m’ho crec. I quina festa! Per començar, hi vaig posar molta atenció, cap jugador dels dos clubs va cantar l’himne nacional de Catalunya. El llavis de cap jugador, seguint les imatges de la tele, van fer cap moviment. Molt trist. Davant de la realitat, em pregunto, quants d’elles eren verdaderament catalans? Aquesta va ser la primera decepció. Les alineacions, la segona. Si de veritat la Super Copa era una festa de la veritat del futbol català, com és que un dels equips només presentava sis jugadors de lla plantilla de la Divisió d’Honor? És veritat que tenia jugadors lesionats, però i els que no? La plantiilla penso que la configuren vint-i-quatre futbolistes, descomptats els vuit lesionats, en quedaven setze. No ho entenc. Van poder més les normes futbolístiques que la festa catalana del futbol. Així no es defensa la catalanitat i l’esport a Catalunya és un creador de convivència, fet que sobre la gespa no es va veure. El resultat, fou de sort o de bon futbol? El gol, una molt bona jugada. Però la victòria la va decidir la sort i la sort va decidir a favor del club que havia respectat millor la festa. És el que penso i em sap molt greu. Tot em porta a preguntar-me: val la pena celebrar-la? Amb la imatge viscuda no. No es pot donar la sensació de cobrir l’expedient. L’esport català és molt més que l’espectacle viscut. El futbol realitzat no em va agradar, perquè per una banda dominava la precipitació que és la base del descontrol i per l’altra, tant per un conjunt com per l’altre, la creativitat fou molt feble. Penso sincerament que Catalunya és mereix una festa del futbol més creativa, significativa i més catalana, referint-me als jugadors.