L’esport en la vida d’aquest avi és cultura i art amb una filosofía i pedagogía pròpia. I l’estima perquè és configurador social i definidor de paísos. L’esport català ho palesa a bastament. No ha fet esport, aquest avi, però l’ha viscut intensament. Ho explicarà també en aquesta bloc que dedicarà a l’esport català.

dijous, 26 de maig del 2016

Educació cívica i esportiva a la pell de brau



Civisme i esport són dues manifestacions de convivència, si bé és veritat que civisme denuncia una manera de comportament que també conviu esportivament. Seguint les xarxes i respectant el dret d’expressió de tothom no es pot evitar una sensació de preocupació i perquè no de rebuig, davant de certes manifestacions que són un insult a la convivència, un rebuig de l’altre i una manifestació oberta d’odi. El món de l’esport és un mirall prou clar i evident. Dissortadament el respecte a la diferència no és a Espanya una pedagogia practicada com cal a tots nivells, començant per l’institucional. Les xarxes són un mitjà en el que sortosament tothom té dret a dir-hi la seva però dissortadament expressen també el baix nivell de civisme de massa gent. És inversemblant, que l’esport en un principi activitat de germanor, esdevingui ocasió d’enemistat i odi. I en la presència d’aquest fet antidemocràtic, anticívic i antihumà s’hi intueix la feblesa del sistema educatiu del país. I no tinc cap escrúpol d’acusar el sistema educatiu de l’estat. És indefensable que un jugador que ho ha donat tot per la Selecció Espanyola, com Iniesta, perquè s’ha integrat a Catalunya, fitxat pel Barça, sigui punt de mira dels franctiradors anticatalans per saludar al públic amb unes paraules en català. I és més indignant quan aquest comportament és permès dintre l’anonimat. Em diran que es tracta d’un espai delimitat, però és un espai d’abast universal i si els responsables de l’ordre públic hi fan la vista grossa demostren que allò que menys els importa és la convivència. Iniesta mereix tots els meus respectes i si parla també català palesa un grau més de qualitat humana i de civisme. L’estat espanyol s’hauria d’avergonyir de situacions com l’esmentada i preocupà força més del seu sistema educatiu, social i sobre tot si és cent per cent humà. I si no ho fa va contra els fonaments de la Constitució Espanyola expressats en el preàmbul. Benvingudes les xarxes que permeten expressar-se lliurament, però indispensable un sistema educatiu d’una pedagogia sobre el respecte a tothom. Dissortadament la democràcia a Espanya no és un instrument de bona convivència sinó un mitjà d’antidemocràcia contra les diferències humanes. Sense un profund respecte al fet de ser persona, incloses les enemigues, la democràcia no serà mai un model perfecte de convivència. I és penós que l’esport esdevingui un mitjà de controvèrsia sense diàleg i basada en l’insult. Hi ha molt a fer encara en la convivència universal per poder viure en pau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada