BARCELONA-GRANOLLERS 43-28

L’avi que estima l’esport va veure per internet el partit. L’importava el joc del seu equip el Granollers. A la primera part estava trist pel resultat, però content per un altre motiu, creu en el Granollers i les grans derrrotes construeixen els grans equips. El Granollers, ja ho és de gran a nivell Asobal,     però ha de crèixer més a nivell internacional i l’avi va arribar a la conclusió que el seu equip hi està en el camí. En el partit hi van jugar dues forces psicològiques molt potents en els dos conjunts. El Barça no podia decebre els seus seguidors desprès de la derrota a Polónia, i  no va decebre, el Granollers saltava a la pista amb la preocupació de demostrar un gran nivell, i així com en el Barça esdevinguè positiu en el Granollers negatiu i agreujat per dues circumstàncies, sobre tot a la primera part, la gran actuació del porter barceloní que creava dos efectes, contraatacs a favor i nerviosisme al contrari que errava pilotes que normalment no erra. El resultat de la primera part no presentà el Granollers verdader, 23-10 és massa diferència. La segona fou més normal amb un 20-18, que palesa un joc més igualat. I en aquesta, el Granollers fou l’equip que és i que camina ferm per consolidar-se en l’èlit internacional. És el Granollers amb que es queda l’avi que estima l’esport. I mentre el partit avançava una idea s’apoderava de l’avi: no entenc, es deia, com amb la pedrera que té el Granollers no gaudeix de més jugadors d’un gran nivell? Què no es fa i què es fa malament. Pensa que és un tema a meditar per assolir aquell gran equip que l’aficionat destja. La intel·ligència pot vèncer al diner. I a Granollers la intel·ligència hi és. Què falta, doncs?. Pensem, però animem als jugadors, que també hi tenen molt a dir i a aportar. La segona part del partit van palesar el joc de la gran esperança i d’un futur força proper. Endavant, i que ressoni fort el crit de guerra: PIT I COLLONS.