PARTIT PERDUT A CONCA

L’avi que estima l’esport el fet de guanyar i perdre partits és un signe d’una igualtat d’oportunitats desitjable per a tots els participants. Començar una competició amb la convicció generalitzada de qui serà el guanyador no li mereix a l’avi la qualitat de competició. Més aviat és un abús d’autoritat. Les competicions no s’haurien de gunayar en els despatxos de contractes milionaris, espoliadors dels altres equips. El ser millor s’ha de guanyar a la pista no al despatx. Les desigualtats provocades no acostumen a ser bones conselleres, ans al contrari motiu de desequilibris i en llenguatge col·loquial, de malt rotllo. La pèrdua d’un partit no és signe d’incompetència, un mal dia el pot tenir tothom, fins i tot els super que jugant malament també guanyen. És el signe de la diferència, per a l’avi injusta en la base. En una competició el mèrit, guanyat entre iguals, el marca la classificació final. Perdre un partit pot significar igualar puntuacions o un crit d’alerta per errades comeses. L’avi ha llegit que aquesta fou la causa de la pèrdua a Conca. En lògica deportiva les errades estudiades i valorades són necessàries per rectificar. Però quan el contrari és molt superior, econòmicament, com s’avaluen les errades?  No creu pels gols encaixats. Més aviats pels errats. Aquesta entrebancada, si així es pot dir, a l’avi li dóna encara més confiança en el Granollers. Perquè un dels punts pedagògics i filosòfics del club rau en el fet de trobar-hi solucions. I n’hi ha. L’avi està convençut que el Granollers assolirà la segona plaça de la classificació final.