UNA DERROTA ALLIÇONADORA

A l’avi que estima l’esport li agraden els per què dels esdeveniments esportius. El guanyar o perdre és una circumstància que no hauria d’embrutar l’esportivitat. Però massa sovint s’embruta abans de celebrar-se el partit. La derrota per 3-1 en el camp del Bernaveu pot ser dolorosa però mai ha de ser motiu d’antideportivitat. El darrer Madrid-Barça anà precedit a Catalunya d’una campanya que l’avi cataloga de poc deportiva i molt més si es tè en compte les circumstàncies polítiques actuals i el paper important del  Barça en el procès català. L’avi pensa que precisament per les circumstàncies polítiques de Catalunya havia d’actuar-se amb més prudència i més intel·ligència per preservar la  deportivitat. Contraris, sí, enemics, mai. Enten perfectament que per a un “merengue” la campanya orquestrada de poder celebrar en el camp del Madrid la possible celebració golejadora de Messi, no li tenia de fer gens de gràcia i que conseqüentment es volguès celebrar la derrota del Barça. I enten que els jugadors del Madrid sortíssin mentalitzats per impedir-ho com així fou. L’avi no va veure el partit, tenia una altra obligació de caire cultural, obligació que no li fa ajornar cap partit de futbol per important que sigui. Ell pensa que donar preferència al futbol a una activitat cultural és un signe de baix nivell humà. La cultura és essencial. És veritat que el futbol té la seva part de cultura i a l’avi no se li pot negar que ho reconeix. Podeu llegir els seus dos llibres d’esport: ELS ÀNGELS JUGUEN A FUTBOL i L’ESPORT EN LA GLOBALITAT HUMANA. Del partit que comento a l’avi no li agrada que esdevinguès una imatge esportivament descafeinda i mal aconseguida. En termes artístics definiría el partit com de poca qualitat. I aquest concepte és pitjor que el fet de perdre. L’avi pensa que un partit, es guanyi o no, ha de donar sempre una bona imatge, ha de ser una obra d’art. I aquesta característica l’avi no l’ha vist reflectida en les cròniques esportives. Sí que hi ha llegit expressions que donen a entendre que les errades ensenyen i aixó és positiu i un signe per jugar millor la resta de partits si es vol ser campió. Una ensenyança no es pot oblidar: certes opinions incideixen efectivament en els jugadors amb un  doble afecte, estimulen els contraris i agarroten els de casa. Del partit en questió hi ha una altra circumstància que a l’avi no li agrada. Les dues alineacions les conformaven més jugadors estrangers que no pas de casa. I l’avi és pregunta, quina mena de competició és aquesta? Per a ell aquesta condició és un dimoni de l’esport. Ja en parlarà.